Hi havia una vegada un Cap Gros que es deia Leniflor i que va anar a Thailandia de vacances amb els seus papis i la seva germaneta Lauraló, que es el Cap Petit.
Quan anaven per la selva plena de serps, llargandaixos i neveres que saltaven pels arbres, van apareixer unes ballarines amb patinets que guiaven un carro d'elefants petitets.
Les ballarines van aturar-se per demanar a la Lauraló si sabia on eren les coliflors per donar de menjar als elefants petitets, que tenien molta gana i ploraven i ploraven i es movien molt.
Pero la Leniflor i la Lauraló no s'havien fixat on eren les coliflors mentre anaven per la selva, perque a la selva hi havia moltes coses i era molt difícil fixar-se en tot. I com que veien que les ballarines patien molt per donar de menjar als elefants petitets, van demanar als papis si podien ajudar-les a trobar les coliflors.
Als papis no els feia gaire gracia anar a buscar coliflors per la selva a aquella hora, ja que s'estava fent de nit i encara estaven lluny de la cabana del porquet treballador, que es on havien llogat l'habitació per dormir aquella nit.
Pero veient la Lauraló i la Leniflor i les ballarines tan amoïnades i els elefants petitons tan morts de gana, van dir que sí, que anirien a veure si trovaven les coliflors.
Llavors a la Leniflor se li va acudir que si els elefants petitons menjaven coliflors, segurament també menjarien xiclets de musclos i resulta que recordava que una de les neveres que anava saltant pels arbres tenia la porta oberta i havia vist que estava plena de caixes taronjes de xiclets de musclos.
Però es clar, es molt difícil agafar una nevera que salta pels arbres mentre està plena, i sobretot a aquella hora i si té la porta oberta, ja que llavors les neveres tenen la mala costum d'enlairar-se a les branques més altes.
Les ballarines ja li ho deien a la Leniflor, pero com la Leniflor es molt toçuda i la Lauraló també, van dir que ja s'els acudiria alguna manera d'agafar la nevera i van començar a pensar per on l'havien vist i en una trampa per caçar-la.
El problema era que les ballarines ja estaven molt cansades i també tenien molta gana però, com tothom sap, a les ballarines en patinet també els agraden molt els xiclets de musclos, de manera que tots es van posar d'acord en que era molt interessant la idea d'anar a caçar la nevera de la porta oberta.
L'avantatge és que com la nevera duia la porta oberta seria fàcil veure-li la llum. A la Leniflor se li va acudir una trampa molt bona per caçar la nevera: quan la veiessin saltar pels arbres es fixarien a quin endoll anava a parar el fil de la llum i el seguirien fins a arribar a la nevera, llavors la enganyarien fent veure que hi volien posar un paquet d'espaguetis amb forma de tortellini que duien a la butxaca de les joguines i llavors totes les ballarines pujarien al damunt amb la Leniflor i la Lauraló i immobilitzarien la nevera.
Als papis no els agradava gaire la idea, més que res perque els espaguetis estaven remullats i la nevera es podria enfadar molt, pero com que també els feia molta angunia veure els elefants petitets morts de gana, van dir que sí i que ells també saltarien al damunt de la nevera quan la veiessin.
Llavors van marxar tots plegats. els papis, el Cap Gros i el Cap Petit, les ballarines en patinet i el carretó ple d'elefants petitets, a buscar la nevera a la selva que...... començava a fer POR!!
Ja era de nit i es veien molt bé les estrelles i totes les llums que hi havia per les branques dels arbres de bombetes, pero després de quasi bé cinq minuts sencers buscant la nevera, no en veien cap. I això que miraven molt cap amunt, pero era com si totes les neveres que abans ens veien saltant per els arbres, haguessin desaparegut.
De cop i volta van començar a sentir un sorollet molt extrany, com de moltes neveres reunides i xiuxiuejant. Van anar caminant tots junts molt a poc a poc cap a on se sentia que venia el soroll, que cada vegada es feia més fort, i van arribar a un troç de selva sense arbres amb un cercle de pedres al mig i al voltant de les pedres estaven totes les neveres obrint i tancant les seves portes i ensenyant-se tot el que duien a dins.
Es clar que es van amagar darrera uns arbres perque les neveres no els veiessin. Les ballarines van deixar els patinets aparcats recolzats en un arbre, encara que tenien por que els posessin una multa. I el carretó dels elefants petitons el van deixar al parking dels carretons d'elefants petitons que hi havia a dins del mateix arbre, tots endormiscats encara que morts de gana i tapant-se la boca amb la trompa uns als altres perque no fessin sorolls.
Hi havia neveres de totes mides, formes i colors, antigues amb les portes arrodonides i de color groguenc i modernes amb una pantalla de televisor incrustada a la porta, americanes amb dues portes i amb la font d'aigua i gel, petitetes que feien poc fred i portaven molt poquetes coses a dins i, al mig de totes elles, amb la porta tota la estona oberta com si no es pogués tancar, la nevera plena de caixes taronjes de xiclets de musclus. Vaja! semblava la jefa de les neveres!
Les ballarines que ara semblaven molt petites sense els patinets i estaven molt despentinades tenien moltes ganes de llançar-se sobre la nevera i agafar-li totes les caixes taronjes de musclos, però els papis i la Leniflor i la Lauraló les agafaven ben fort perque no s'escapessin. El papi aguantava ben fort a una ballarina i la Leniflor a una altra, pero les que agafaven la mami i la Lauraló estaven a punt d'escapar-se perque la mami i la Lauraló tenien menys força.
Ningú sabia què farien les neveres si els veien i tots estaven una mica espantats. No sabien ben bé què fer. I de cop i volta tots els elefants petitons es van despertar i van començar a cridar i a plorar des del parking de dins de l'arbre, i amb l'efecte de l'eco el soroll era molt fort i molt extrany.
Però les neveres seguien com si res. Es clar, va pensar la Leniflor, si les neveres no tenen orelles segur que no poden sentir res. Ho va dir a tothom i llavors ja van estar tots més tranquils i van començar a parlar de cóm podrien parar la trampa a la nevera de la porta oberta ja que el plà que havien pensat abans ja no els semblava tan bo.
Les ballarines van dir que es podien posar a ballar per distreure les neveres, el papi va dir que podia fer com si fós un monstre i espantar-les, la mami deia que podien demanar-lis si us plau si els podien donar caixes taronjes de xiclets de musclos per als elefants petitons que tenien molta gana, la Lauraló va dir de comprar a la nevera de la porta oberta les caixes de xiclets de musclos i a la Leniflor se li va acudir una idea genial.
Ho van parlar tots plegats i van decidir que el millor que podrien fer era justament la idea genial de la Leniflor. Llavors van fer la idea genial de la Leniflor i van aconseguir les caixes taronjes de xiclets de musclos, van donar xiclets de musclos als elefants petitons i a les ballarines. Els papis, la Lauraló i la Leniflor també els van provar pero no els hi van agradar.
I quan a les ballarines se'ls va passar la gana, es van pentinar, van agafar els patinets i també els van pentinar, van agafar el carretó dels elefants petitons i també el van pentinar, pero als elefants petitons no els van pentinar perque no es deixaven i perque tenien els pèls molt durs i no hi havia manera de pentinar-los.
Mentrestant la Leniflor i la Lauraló es van fer molt amigues de les neveres i sobretot de la nevera de la porta oberta que sí que era la jefa de totes les neveres. La Lauraló li deia que era una nevera molt guapa i la nevera estava tot contenta.
Llavors els papis, la Lauraló i la Leniflor es van acomiadar de les ballerines i dels elefants petitons i van quedar per jugar a l'endemà, i també van quedar per saltar pels arbres amb les neveres. I s'en van anar cap a la casa del porquet treballador que els hi va costar no gaire de trobar perque els arbres de les bombetes encara les tenien enceses. Però el porquet estava molt enfadat perque havien dit que arribarien deu minuts abans, però és que amb tota la historia de les ballarines, els elefants petitons, les neveres i els xiclets de musclos havien perdut quasi bé vint minuts i arribaven una miqueta tard.
Li van explicar tota la historia al porquet que es va quedar més tranquil i de fet li va semblar molt bé que s'haguessin ocupat de buscar menjar per a les ballarines i els elefants petitons i de fer-se amics de les neveres. També és que estava molt enfadat amb els seus germans perque no feien res quan s'havia de fer.
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat.
