La guerra dels mòbils contra els plàtans

Els plàtans estaven a tots els supermercats. No eren gaire amics de les bananes, pero sempre els posaven junts. Tampoc es que s'entenguessin gaire bé, perque les bananes parlaven raro i els plàtans també.

Les bananes sembla que venien de molt lluny i el plàtans no es que vinguessin de gaire prop, ja que venien de les illes Canaries, que son unes illes que son d'Espanya pero queden molt lluny d'Espanya i que crec que estàn plenes de jugadors de l'Espanyol.

A la gent que va a comprar als supermercats els hi fan més goig les bananes que els plàtans perque les bananes son més grogues i no estàn tacades com els plàtans. Curiosament, aquesta actitut clarament racista no ha estat denunciada.

Resulta que molta gent que va a comprar als supermercats porten el telèfon mòbil engegat, perque parat no serveix de gaire res i seria una tonteria portar-lo.

El que molt poca gent sap es que hi ha una guerra oberta entre els mòbils i els plàtans. De fet no ho saben ni tan sols els mòbils i encara menys els plàtans. Es una cosa d'aquelles que de tan poc que se sap, ni tan sols existeix de veritat.

La guerra entre els mòbils i els plàtans no ve de gaire lluny pero fa molt de temps que dura, tant de temps que ja ningú no s'en recorda i per aixó molt poca gent sap que existeix.

Pero es una guerra molt cruel. Cada dia hi ha milers i milers de plàtans menjats i mòbils que sonen i que no sonen. Pero com que es una guerra poc coneguda que no surt als telenotícies ni als diaris, en realitat els plàtans menjats i els mòbils que sonen i també els que no sonen son víctimes oblidades que ningú recorda.

Aquesta guerra va començar per una cosa ben tonta, com totes les guerres. Un dia, un plàtan molt famós i conegut va ser menjat i, al mateix temps, sonava un telefòn mòbil. I aixó, que no tenia res a veure una cosa amb l'altra, va ser el desencadenant de la gran tragèdia entre els plàtans i els mòbils.

Ja sé que es difícil de creure, pero el que va passar a partir d'aquell dia no es pot descriure amb paraules. Els plàtans son menjats un darrera l'altra sense compasió. Un dia si i un altra dia també. Milions i milions de plàtans son menjats i ningú protesta, sembla la cosa més normal del mon. Mentrestant, els mòbils sonen i no sonen i a tothom li sembla normal, tan normal com parlar per el mòbil. Es senzillament increible. Sembla que no pot ser.

Pero el mon es raro. Les coses rares son normals i les coses normals son rares. Per aixó ningú es fixa en una guerra que no es veu. Si no s'hi fixa es que no existeix i si no existeix a ningú li molesta ni li inquieta ni li sap greu. Els plàtans menjats son plàtans anónims que ningú coneix. Els mòbils que sonen i tambè els que no sonen son mòbils anònims que tothom porta a la butxaca o al bolso pero ningú coneix.

I el mon i les persones segueixen com si no passes res.