NOMAGRADANLASERPS

Autora: Lena Hilfiker Tomas , especialiste

La Laura va escriure això avans de marxar ,va dir que no li agradaven les serps , però la sort no la va acompanyar fins tant lluny: Tots sabiem que a Tailàndia hi ha moltes serps, i tot i que en trobavem en molts espectacles, no hi anavem mai, perquè a cap de nosaltres ens agraden: Quí ens havia de dir que no ens calia anar a cap espectacle!!: en vem veure en llibertat !! vecs quin fastic!! n'hi havia de color verd fluoresent ,també de color platejat , etc etc


La serp platejada


La serp platejada la vem veure en una cova en un lloc que ni tan sols parlaven thai vem pagar 100 bahts per tots ( 2 € (50 cen per persona)) i vem entrar en una cova plena de coses budistes, al entrar un senyor ens intentava combencer per anar per uns camins per on si no pages a un guia no pots veure aquell recoregut, jo deia que no hi anesim per que m'imaginava que estaria tot ple de serps ,aranyes ... pero els papis no em van fer cas i van dir que si, per tots nosaltres costava 100 bahts ( 2€(50 cen per persona)).
Ens va portar amb una guia i li van donar una llinterna de gas.

Vem pujar per unes escales relliscoses per la humitat de la cova, quan vem acabar de pujar aquelles escales vem arribar en una sala gran en un moment vem estar tranquils i descansant per la pujada,pero no molt temps despres a la mateixa sala la guia ens va dir -"snake,snake!",i vem veure una serp que pasava a un metre de nosaltres ,era de color platejat, ella o ell anava en direccio contraria que nosaltres i quan ens va veure es va girar agressivament cap a nosaltres en comptes de anar-s'en a amagar-se, la mami li va donar la camera de fer fotos al papi , pero la guia va dir-li que no moltes vegades.

Al final d'aquella sala hi havia un baix i estret passadís pel qual se suposava que haviem de passar. Tenint en compte que teniem dos opcions, una quedar-nos allà i perdre la vida només per una picada (o sigui que no us piquin les mosquites si no voleu morir), o bé anar per aquells tunels i ves a saber què ens passaria, constatant que la primera opció tenia molt a veure amb el nostre destí en el futur, vem optar per decidir la segona malgrat els desconeguts perills amb el que ens podriem topar . El papi va ser el primer en passar darrere la guia ,llavors ens vem quedar totes tres soles totalment a les fosques a la sala de la serp, cridant-"come,come back "aterroritzades,veien que la guia no ens feia cas ,vaig seguir endevant fent el cor fort. El cos de la mami fabricava massa adrenalina i en comptes de poder fer el cor fort se li estava desfent.

Pero al veure que jo continuava endavant va reaccionar i va agafar la Laura en braços. En el precis moment en que va posar la punta del peu en el tunel, no se si va ser el fang (per que aquell forat n'estava ple) o la mar de suor que li provocava la por el que la va fer caure, bé tant hi fa, el cas és que va caure al fang i això es l'important

continuarà...

Nota:la part del text en cursiva l'ha inspirat un xicot jove de la meva passada infantesa. Algú endevina quí és?