La mona de la Leniflor

Resulta que el padrilenyo es un despistat i se li ha escapat la mona de la Leniflor. O serà que feia massa bona pinta i com que el padrilenyo es un golafre, se l'ha menjat i li ha explicat un conte a la Leniflor?

Per qui s'ho vulgui creure, el que va passar es que el padrilenyo va anar per totes les pastisseries que va trobar per buscar una mona que li fes el pes per la Leniflor. Clar que buscava una mona que fos de xocolata amb gust de xocolata, no que fos de xocolata sense gus de xocolata. I aixó ja comença a ser difícil.

Pero cada cop que el padrilenyo entrava a una pastisseria i mirava les mones, totes corrien a amagar-se i els pastissers s'enfadaven molt perque els clients s'espantaven. Fins i tot els croisants protestaven dient que ja estava bé, que als padrilenyos no els haurien de deixar entrar a les pastisseries.

Llavors el padrilenyo va pensar que potser estaria bé anar a una pastisseria a on les mones estiguessin dormides i les pogues mirar sense que s'espantessin. I es clar, la millor hora per anar a veure-les es a la hora de la migdiada, just entre els esports del telenotícies midgia i la cuina.

Pero resulta que a aquesta hora les pastisseries no son obertes. Quin problema!

Pero no passa res.

Bueno, donç una altra solució es entrar a les pastisseries cridant una paraula que tingui la sil.laba "flex". Llavors segur que les mones es queden adormides a l'instant i el padrilenyo les pot mirar.

Pero resulta que el padrilenyo també s'adorm. I els pastissers també. Quin problema!

Pero no passa res.

A la propera pastisseria el padrilenyo es va amagar darrera els donuts, pero les mones el veien per els forats dels donuts i sortien corrent espantades a amagar-se. Mentre corrien, a una mona se li va caure el Ronaldiño, a una altra se li va caure el Xin Xan i una altra es va esclafar contra la cara de una senyora gorda que es mirava els pastissos de nata.

El Ronaldiño i el Xin Xan es van posar a jugar a futbol i les ensaimades donaven la tabarra demanant autografs al Ronaldiño i el Xin Xan es va enfadar perque no li demanaven a ell.

Mentrestant el padrilenyo sortia dissimuladament de la pastisseria sense haver comprat encara la mona de la Leniflor.

I ja s'havien acabat les pastisseries del poble i es feia de nit i totes les botiques estaven a punt de tancar i el padrilenyo encara no tenia la mona per la Leniflor.

Va començar a pensar i pensar i se li va acudir la idea genial d'inventar-se una mona, pero mona que s'inventava. mona que es menjava (es que es un golafre golafre, d'aquells golafres que no es poden ni imaginar).

Llavors va veure una de les neveres que saltaven per els arbres que passava per allá prop, ja que estava de vacances a casa d'una amiga rentadora que havia vingut a treballar aquí des de Tailandia, ja que les neveres de la selva de Tailandia tenen poca feina.

I aquesta era una nevera que també era amiga de la que duia la porta oberta, i com que no estava a Tailandia, imitava a aquella i duia la porta oberta. I que va veure el padrilenyo que duia a dins? Donç si, una mona de xocolata que semblava que tenia gust de xocolata. Una mona amb pollets de color groc, molt abrigats i tremolant de fret.

El padrilenyo va saludar a la nevera i li va dir que era el padrilenyo de la Leniflor, que havia estat a Tailandia i que havia conegut a neveres com ella i s'hi havien fet amigues. I resulta que la nevera també era de les que havien conegut la Leniflor i la Lauraló i estava tan contenta que li va regalar la mona al padrilenyo. Els pollets es van posar ben contents perque podrien sortir de la nevera i no passar fret encara que no estavan gaire tranquils veient la cara de golafre del padrilenyo.

Bueno, si, vale, pero per qué el padrilenyo no li ha portat la mona a la Lena??????

La la la... la la la.......ta ra ri..... ta ra ra.....